El camí dels 5 elements es remunta a la baixa edat mitjana. Sembla, tot i
que els historiadors difereixen en les dates, els personatges i la veracitat de
la seva existència, que fou durant el segle XIV quan tingués més viatgers. Era
una camí iniciàtic, a la manera del Camí de Sant Jaume, però el Camí dels 5
elements no tenia inspiració cristiana sinó taoista. A Occident durant segles
només hem tingut notícia dels viatgers que visitaven Orient i tornaven amb
riqueses o coneixements, com ara Marco Polo, però no s’ha parlat gairebé mai, o
, directament, s’ha volgut ocultar, dels viatgers orientals que traçaren les
seves rutes amb propòsits formatius i mistèrics per les nostres terres.
La poca cosa que se sap del Camí dels 5 elements és que és d’inspiració taoista
(Xina), i que es basa en una ruta consistent en trobar 5 portes de natura que
conduexin a la comprensió de cadascun dels, segons la tradició xinesa, 5
elements (aigua, terra, foc, metall i fusta). Segons es refereix en el 西遊記
(Viatge
a l’oest, atribuit a Wu Cheng’en i publicat l’any 1590), es tractava d’un
viatge formatiu on l’iniciand (l’individu que acceptava fer aquest camí de
recerca d’un mateix i de comprensió de la natura que ens acull), havia de
buscar i trobar per ell mateix la seva pròpia ruta amb les 5 portes que
representaven els 5 elements. No està gens clar si els qui feien aquest camí
eres persones nascudes a Orient, viatgers que havien conegut la cultura
oriental i les seves tradicions formatives i les van voler aplicar a Europa, o
missioners cristians que van ser captivats per aquest tipus de visions
transcendentals del món i que, per por de ser considerats heretges, van
mantenir aquests tipus de pràctiques en secret. Fos com fos, la tradició del
Camí dels 5 elements s’ha mantingut viva, a través de molt poques persones,
fins avui. Ara arriba fins a nosaltres. No tothom està preparat per seguir-lo,
ni tan sols per conèixer-ne l’existència. Fes-ne un bon ús, viatger. I
mantingues-ne l’esperit i el secret.
