dimarts, 29 de juny del 2010

El camí dels 5 elements


El camí dels 5 elements es remunta a la baixa edat mitjana. Sembla, tot i que els historiadors difereixen en les dates, els personatges i la veracitat de la seva existència, que fou durant el segle XIV quan tingués més viatgers. Era una camí iniciàtic, a la manera del Camí de Sant Jaume, però el Camí dels 5 elements no tenia inspiració cristiana sinó taoista. A Occident durant segles només hem tingut notícia dels viatgers que visitaven Orient i tornaven amb riqueses o coneixements, com ara Marco Polo, però no s’ha parlat gairebé mai, o , directament, s’ha volgut ocultar, dels viatgers orientals que traçaren les seves rutes amb propòsits formatius i mistèrics per les nostres terres.

La poca cosa que se sap del Camí dels 5 elements és que és d’inspiració taoista (Xina), i que es basa en una ruta consistent en trobar 5 portes de natura que conduexin a la comprensió de cadascun dels, segons la tradició xinesa, 5 elements (aigua, terra, foc, metall i fusta). Segons es refereix en el 西遊記 (Viatge a l’oest, atribuit a Wu Cheng’en i publicat l’any 1590), es tractava d’un viatge formatiu on l’iniciand (l’individu que acceptava fer aquest camí de recerca d’un mateix i de comprensió de la natura que ens acull), havia de buscar i trobar per ell mateix la seva pròpia ruta amb les 5 portes que representaven els 5 elements. No està gens clar si els qui feien aquest camí eres persones nascudes a Orient, viatgers que havien conegut la cultura oriental i les seves tradicions formatives i les van voler aplicar a Europa, o missioners cristians que van ser captivats per aquest tipus de visions transcendentals del món i que, per por de ser considerats heretges, van mantenir aquests tipus de pràctiques en secret. Fos com fos, la tradició del Camí dels 5 elements s’ha mantingut viva, a través de molt poques persones, fins avui. Ara arriba fins a nosaltres. No tothom està preparat per seguir-lo, ni tan sols per conèixer-ne l’existència. Fes-ne un bon ús, viatger. I mantingues-ne l’esperit i el secret.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada